Buscar este blog

lunes, 21 de diciembre de 2009

sábado, 19 de diciembre de 2009

miércoles, 16 de diciembre de 2009

lunes, 23 de noviembre de 2009

IConsirós canto, planyo i ploro pel dolor que m'ha pres i s'ha emparat del meu cor per la mort de Mon Marquès, En Ponç, el noble de Mataplana, que era franc, liberal i cortès i amb tots els bons capteniments, i tingut per un dels millors que hi hagué de S. Martí de Tours a [Lleida] i la terra plana.

IIGrans angoixes amb greu dolor ha deixat, i el nostre país sense consol, car ja no existeix Ponç el noble de Mataplana: pagans l'han mort, però Déu se l'ha endut al seu costat i li serà indulgent dels pecats, grans i petits, perquè els àngels li foren testimoni que mantingué la llei cristiana.

III Marquès, si vaig dir de vós follies i mots vilans i mal apresos, en tot he mentit i errat, car mai, des de que Déu bastí Mataplana, no hi hagué vassall que tant valgués ni que fos tan noble ni tan valent, ni tan honrat sobre els més elevats, per molt rics que fossin els vostres avantpassats;i no ho dic gens per ufana.

IV Marquès, el vostre desamor i l'ira que es mesclaren entre nosaltres dos bé voldria, si a Déu hagués plagut, que abans que eixíssiu de Mataplana s'haguessin convertit en completa pau i bona fe; ja que en tinc el cor entristit i n'estic adolorit perquè no vaig acudir al vostre auxili; car la por no m'hauria impedit ajudar-vos contra la gent enganyosa.

V Del paradís al millor lloc,allà on el bon rei de França es troba prop de Rotllà, sé que l'ànima està de mon Marquès de Mataplana;i el meu joglar del Ripollès i també el meu Sabata junts,són amb les dames gentils, sobre una catifa coberta de flors, al costat d'Olivier de Lausana.


La estructura temàtica principal del plany es:

1 Invitació al plany.2 Llinatge del difunt.
3 Enumeració de les terres o persones entristides per la seva mort.
4 Elogi de les virtuts del difunt-que el trobador molt sovint diu que desapareixeran amb el mort. Aquest sol ser el motiu principal.
5 Oració per demanar la salvació de l'ànima del difunt.
6 Dolor produït per la seva mort.

En aquest plany en concret, el punt 1 el podem trobar en la primera estrofa, quant diu:

Consirós canto, planyo i ploro pel dolor que m'ha pres i s'ha emparat del meu cor per la mort de Mon Marquès...

El segon punt es pot identificar fàcilment també en el primera estrofa, (tot hi que en d’altres també ho va esmentant ja que es refereix al “noble”o el “marquès”)quan diu:

- la mort de Mon Marquès, En Ponç, el noble de Mataplana

Respecte el tercer punt, no hi ha una enumeració esplícita de persones entristides o terres, sinó que es refereix a la terra com a “pais” i a les persones les tracat com un conjunt.
Això es pot observar en els versos:


-Grans angoixes amb greu dolor ha deixat, i el nostre país.

En el punt quatre, podem trobar com a exemples:

-En Ponç, el noble de Mataplana, que era franc, liberal i cortès i amb tots els bons capteniments,

Coma oració per a salval la anima del difunt trobem:

-Grans angoixes amb greu dolor ha deixat, i el nostre país sense consol, car ja no existeix Ponç el noble de Mataplana: pagans l'han mort, però Déu se l'ha endut al seu costat i li serà indulgent dels pecats, grans i petits, perquè els àngels li foren testimoni que mantingué la llei cristiana.

Expressa el dolor produït per a la seva mort en els versos següents:

-Marquès, si vaig dir de vós follies i mots vilans i mal apresos, en tot he mentit i errat, car mai, des de que Déu bastí Mataplana, no hi hagué vassall que tant valgués ni que fos tan noble ni tan valent, ni tan honrat sobre els més elevats, per molt rics que fossin els vostres avantpassats;i no ho dic gens per ufana.

viernes, 13 de noviembre de 2009

TIRANT LO BLANC: Tirant com a cavaller.

Des de la cavalleria:
Tirant lo Blanc es passa l’obra combatent els infidels (no cristians) la majoria dels quals són turcs.
Mentre que en la època de Ramon Llull l’enemic infidel són el àrabs, en el segle XV són majoritàriament els turcs. Des de la caiguda de Constantinoble a mans dels turcs al 1453 es van organitzar diferents croades per reconquistar-la encara que no fos possibe en realitat. En els llibres de cavalleria en canvi, si que es fa possible aquesta conquesta.
Entre Tirant i Cuiral, des del punt de vista de la guerra, hi ha una gran diferència. Cuiral lluita tota la obra com un cavaller errant, mentre que tirant comença com a cavaller errant i acaba com un gran estratega militar.
Tirant lo Blanc ens mostra com es comportava un cavaller:
· Com és la cerimònia d'armar un cavaller: Tirant es nombrat cavaller el primer al final de les festes del rei d’Anglaterra.
· Una definició de cavalleria: En un dels capítols Hipòlit diu que estan obligats a ajudar a una persona en problemes per l’art de cavalleria. L’art de cavalleria es refereix a la manera d’actuar dels cavallers, ja que aquests avien de fer un jurament pel cual havien d’estar a l’altura d unes certes circumstancies, per això fa aquesta reflexió de que han de ajudar a aquells qui ho necessitin i ho demanin en el moment que ells estan allà. Se suposa que en l’època el cavallers eren gent noble, però que estaven per servir a la gent i per ajudar als cristians, ja que ells lluitaven contra els infidels.
· Una de les virtuts essencials del cavaller- la generositat: és una de les virtuts que ha de posseir el cavaller, si vol triomfar en la cavalleria
· Els ordes de cavalleria: més important de la novel·la és el de la Garrotera, originadora de l'orde militar i de la divisa heràldica de les armes d'Anglaterra.
· Els vots cavallerescos: consistia en la declaració que feia un cavaller d'abstenir-se de fer una determinada cosa fins a haver participat en un fet d'armes en unes determinades condicions. El vot permetia als cavallers exercitar-se en les armes només pel plaer d'exhibir-se i constituïa un entrenament, també, en la valentia, virtut imprescindible per poder dur a terme amb èxit la vida cavalleresca, plena de perills.
· Les festes cortesanes: Se celebraven sempre que hi havia un motiu d'alegria, com pot ser un casament o la celebració d'una batalla guanyada.
· Les penyores amoroses: era un costum estès entre els cavallers en el qual, un cavaller enamorat demanava a la seva dama que li donés alguna cosa seva i si ella accedia, ell es passejava pertot arreu amb la peça de roba o l'objecte personal que hagués rebut com a present d'amor. Això també podia causar conflictes entre cavallers que “lluitessin” per la mateixa dam, ja que no admetien que l’altre l’hi “robés”.
· La vinculació de l'ideal cavalleresc amb l'ideal religiós: la cavalleria està connectada d'alguna manera amb les creences religioses de l'Edat Mitjana, per exemple, a Europa, els cavallers havien de ser com uns representants del perfecte cristià, ja que eren un exemple pel poble, també s’ha de tindre en comte que la seva principal batalla era fer fora als infidels dels territoris que ells consideraven cristians.

La guerra era l’activitat fonamental de tot cavaller, que lluitava, organitzat en un exercit que acabava dissolt una cop fet la lluita.
Tirant s’uneix constantment en aventures militars: després de ser nombrat cavaller, deslliura l’illa de Rodes i tot seguit va a l’Imperi Grec, assetjat pels turcs. És vençedor en diverses batalles fins que la mala sort el fa naufragar en les costes de Barbaria, on es retingut. Després de numeroses heroïcitats tirant retorna al Impre Grec on aconsegueix explusar als Turcs. Tirant, al cap d’un temps mor per culpa de una malaltia.
Ens podem fer una imatge aproximada de com eren les batalles en aquella època graciesa diferents aspectes que ens ofereix el llibre:
· les lletres de batalla: Els cavallers es repten a lluitar amb un procediment ritual de característiques literàries: s'escriuen lletres de batalla
· les armes: En un moment de la gran batalla contra els turcs, el narrador de la novel·la descriu com anava armat el cavaller Tirant lo Blanc
· l'objectiu de la guerra: el botí : Un dels objectius de la guerra era l’enriquiment.
· els combats cos a cos: Els combats cos a cos són freqüents només al començament de la novel·la, durant la participació de Tirant a les festes del rei d'Anglaterra. Després, el cavaller actuarà sempre com un estratega militar.
· les estratègies militars: Després d’haver demostrat la seva habilitat com a cavaller a Anglaterra, Tirant actuarà a partir d’ara com a gran estratega militar i guanyarà batalles gràcies a l'astúcia.
· les ferides: Un dels aspectes humans de Tirant es que acaba ferit en les batalles participades i necesita un temps per recuperar-se. També s’ha de tindre en compte que al final de la novel·la ell mor per causa de una malaltia.
· la crueltat: Parlar de la guerra, descriure batalles, comporta tractar temes cruels i és molt fàcil que en l'estil s'hi pugui detectar com una mena de delectació en la narració de la crueltat.

viernes, 16 de octubre de 2009

primers deures de català CT2

1.

Pues si tan breve se nombra,
De nuestra vida gocemos
El rato que la tenemos:
Dios a nuestro vientre hagamos;
Comamos hoy i bebamos,
Que mañana moriremos.

-Hipèrbole // Carpe Diem

Es refereix a que la vida es molt breu i la hem d’aprofitar tot el que puguem m’entres vivim, fent cas de les nostres necessitats perquè pot ser que morim en pocs dies.


2.

(…) coged de vuestra alegre primavera
El dulce fruto, antes de que el tiempo airado
Cubra de nieve la hermosa cumbre (…)

-Personificació Carpe Diem


El que va escriure aquest poema, en aquest fragment, es referia a que aprofitis el temps ara que ets jove ja que abans del que et penses el tems farà que t’enbelleixis i que no puguis fer el que fas ara.

3.

Qué descansada la vida
La del que huye del mundanal ruïdo
Y sigue la escondida senda por donde han ido
Los pocos sabios que en el mundo han sido

-Metonímia // Ubi sunt

vol expressar: que hi ha gent que li dona més importància a coses que no son banals i profunditzar en elles.


4.

Arriba la nit! Correm , festegem avui encara al plaer
De tardor! Car plens són els cors, però curta és la vida,
I allò, amic Schmidt, que ens obliga a evocar el dia celeste,
No serem prou capaços de dir-ho amb paraules tu i jo

-Antítesi // Carpe Diem



5.

Prou té per viure que en modesta taula
Posa amb nou llustre
Lo saber dels avis:
Mai li dissipen una son lleugera
Sòrdides ànsies
Què tants esforços per tan curta vida?
Per què dins terres que altre sol fecunda
Viure voldríem? Qui , deixant la pàtria,
Fuig de si propi?

-Interrogació retoròrica // Fugit ireeparabile tempus



6.

Cerqui qui vulgui pompes i alts honors,
Places I temples I edificis grans,
Delícies, tresors, que són germans
De mil pensaments durs, de mil dolors.
Un verd pradell ben ple de belles flors
Un riu que banyi l’herba pels voltants,
Un ocellet que d’amor vessi els plants
Aquieta millor els nostres ardors.

-Anàfora // Beatus ille

7.

Feliç l’home el desig i cura del qual
És limitat per alguns pocs acres paterns,
I s’acontenta tot respirant l’aire nadiu,
En son terreny.
A qui la vacada dóna llet, i pa els camps
I els seus ramats proporcionen abillament,
A qui l’estiu donen ombra els seus arbres,
Foc a l’hivern
(...)

-Paral·lelisme // Locus amoenus

8.

Per lo golfo d’est món corrent Fortuna
Anam amb vents contraris bavejant
I trobam-nos molt baix arrasant
Pensant tenir los pus sobre la lluna;
(…)
Delits, riqueses, honres, majestats
No poden saciar l’enteniment
Creat per a gosar béns eternals.
(…)

-Enumeració // Sic transit gloria mundi













9.

Alça’t , oh Barcelona,
Prou has estat postrada i abatuda!
Mira que una corona
Tan guarda el cel tal volta per ton front!
Surt ja de t’agonia!
Pensa que els nostres fills, amb veu severa,
Preguntaran-te un dia:
“Què has fet de ta senyera?
On són tos reis? Tos braus cabdills, on són?

-Personificació // Ubi sunt

En aquest fragment sembla que el poeta es refereix als moments de opressió que va patir Barcelona i els seus habitants, i anima a que aquests busquin la antiga plenitud perduda.




10.

Vanitat i més vanitat, diu Cohèlet,
Tot és efímer, tot és en va
Què en treu l’home
De totos els treballs
Am què s’afanya sota el sol?

-Interrogació retòrica // Contemptus mundi










11.

Que n’ets de bella, estimada meva
Que n’ets, de bella!
Els teus ulls són coloms
Darrere el teu vel.
La teva cabellera és com un ramat de cabres
Que baixen les muntanyes de Galaad.
Les teves dents són un ramat d’ovelles toses
Que pugen de banyar-se.
Totes van aparellades,
No n’hi ha cap sense companya.
Com un fil escarlata són els teus llavis,
La teva boca és un encís,
Dues meitats de magrana són les teves galtes
Darrere el teu vel.
El teu coll és com la torre de David,
Que s’alça sobre els cims;
Hi ha penjats mil escuts,
Tots els trofeus del guerrer.

-Metàfora // Descriptio puellae


12.

Ara és el temps i l’hora benefactora,
Ara és la nit, per a morir i amar.
¿Qui tindrà mai fermança ni penyora
De l’endemà?
Veurem potser la il·lusió desfeta;
Potser l’afany d’aquesta nit d’estiu
Com una flor dins una mà distreta
Caigui en el riu.
A mitjanit, els penitents ferotges,
Són dotze cops, de trista sang remulls.
Dotze besars volen comptar els rellotges
Sobre els teus ulls.
¿Qui sap si vers la delejat bandera
Em cridaran trompetes matinals?
¿O si el doll de la teva cabellera
Tempra la falç?
Ara és el temps, a punt de meravella.
L’estel ens diu que fem la via ensems.
Ara és el temps que sou encara bella.
Ara és el temps.

-Anàfora // Ne quid nimis