IConsirós canto, planyo i ploro pel dolor que m'ha pres i s'ha emparat del meu cor per la mort de Mon Marquès, En Ponç, el noble de Mataplana, que era franc, liberal i cortès i amb tots els bons capteniments, i tingut per un dels millors que hi hagué de S. Martí de Tours a [Lleida] i la terra plana.

IIGrans angoixes amb greu dolor ha deixat, i el nostre país sense consol, car ja no existeix Ponç el noble de Mataplana: pagans l'han mort, però Déu se l'ha endut al seu costat i li serà indulgent dels pecats, grans i petits, perquè els àngels li foren testimoni que mantingué la llei cristiana.

III Marquès, si vaig dir de vós follies i mots vilans i mal apresos, en tot he mentit i errat, car mai, des de que Déu bastí Mataplana, no hi hagué vassall que tant valgués ni que fos tan noble ni tan valent, ni tan honrat sobre els més elevats, per molt rics que fossin els vostres avantpassats;i no ho dic gens per ufana.

IV Marquès, el vostre desamor i l'ira que es mesclaren entre nosaltres dos bé voldria, si a Déu hagués plagut, que abans que eixíssiu de Mataplana s'haguessin convertit en completa pau i bona fe; ja que en tinc el cor entristit i n'estic adolorit perquè no vaig acudir al vostre auxili; car la por no m'hauria impedit ajudar-vos contra la gent enganyosa.

V Del paradís al millor lloc,allà on el bon rei de França es troba prop de Rotllà, sé que l'ànima està de mon Marquès de Mataplana;i el meu joglar del Ripollès i també el meu Sabata junts,són amb les dames gentils, sobre una catifa coberta de flors, al costat d'Olivier de Lausana.


La estructura temàtica principal del plany es:

1 Invitació al plany.2 Llinatge del difunt.
3 Enumeració de les terres o persones entristides per la seva mort.
4 Elogi de les virtuts del difunt-que el trobador molt sovint diu que desapareixeran amb el mort. Aquest sol ser el motiu principal.
5 Oració per demanar la salvació de l'ànima del difunt.
6 Dolor produït per la seva mort.

En aquest plany en concret, el punt 1 el podem trobar en la primera estrofa, quant diu:

Consirós canto, planyo i ploro pel dolor que m'ha pres i s'ha emparat del meu cor per la mort de Mon Marquès...

El segon punt es pot identificar fàcilment també en el primera estrofa, (tot hi que en d’altres també ho va esmentant ja que es refereix al “noble”o el “marquès”)quan diu:

- la mort de Mon Marquès, En Ponç, el noble de Mataplana

Respecte el tercer punt, no hi ha una enumeració esplícita de persones entristides o terres, sinó que es refereix a la terra com a “pais” i a les persones les tracat com un conjunt.
Això es pot observar en els versos:

-Grans angoixes amb greu dolor ha deixat, i el nostre país.

En el punt quatre, podem trobar com a exemples:

-En Ponç, el noble de Mataplana, que era franc, liberal i cortès i amb tots els bons capteniments,

Coma oració per a salval la anima del difunt trobem:

-Grans angoixes amb greu dolor ha deixat, i el nostre país sense consol, car ja no existeix Ponç el noble de Mataplana: pagans l'han mort, però Déu se l'ha endut al seu costat i li serà indulgent dels pecats, grans i petits, perquè els àngels li foren testimoni que mantingué la llei cristiana.

Expressa el dolor produït per a la seva mort en els versos següents:

-Marquès, si vaig dir de vós follies i mots vilans i mal apresos, en tot he mentit i errat, car mai, des de que Déu bastí Mataplana, no hi hagué vassall que tant valgués ni que fos tan noble ni tan valent, ni tan honrat sobre els més elevats, per molt rics que fossin els vostres avantpassats;i no ho dic gens per ufana.