TIRANT LO BLANC: Tirant com a cavaller.

Des de la cavalleria:
Tirant lo Blanc es passa l’obra combatent els infidels (no cristians) la majoria dels quals són turcs.
Mentre que en la època de Ramon Llull l’enemic infidel són el àrabs, en el segle XV són majoritàriament els turcs. Des de la caiguda de Constantinoble a mans dels turcs al 1453 es van organitzar diferents croades per reconquistar-la encara que no fos possibe en realitat. En els llibres de cavalleria en canvi, si que es fa possible aquesta conquesta.
Entre Tirant i Cuiral, des del punt de vista de la guerra, hi ha una gran diferència. Cuiral lluita tota la obra com un cavaller errant, mentre que tirant comença com a cavaller errant i acaba com un gran estratega militar.
Tirant lo Blanc ens mostra com es comportava un cavaller:
· Com és la cerimònia d'armar un cavaller: Tirant es nombrat cavaller el primer al final de les festes del rei d’Anglaterra.
· Una definició de cavalleria: En un dels capítols Hipòlit diu que estan obligats a ajudar a una persona en problemes per l’art de cavalleria. L’art de cavalleria es refereix a la manera d’actuar dels cavallers, ja que aquests avien de fer un jurament pel cual havien d’estar a l’altura d unes certes circumstancies, per això fa aquesta reflexió de que han de ajudar a aquells qui ho necessitin i ho demanin en el moment que ells estan allà. Se suposa que en l’època el cavallers eren gent noble, però que estaven per servir a la gent i per ajudar als cristians, ja que ells lluitaven contra els infidels.
· Una de les virtuts essencials del cavaller- la generositat: és una de les virtuts que ha de posseir el cavaller, si vol triomfar en la cavalleria
· Els ordes de cavalleria: més important de la novel·la és el de la Garrotera, originadora de l'orde militar i de la divisa heràldica de les armes d'Anglaterra.
· Els vots cavallerescos: consistia en la declaració que feia un cavaller d'abstenir-se de fer una determinada cosa fins a haver participat en un fet d'armes en unes determinades condicions. El vot permetia als cavallers exercitar-se en les armes només pel plaer d'exhibir-se i constituïa un entrenament, també, en la valentia, virtut imprescindible per poder dur a terme amb èxit la vida cavalleresca, plena de perills.
· Les festes cortesanes: Se celebraven sempre que hi havia un motiu d'alegria, com pot ser un casament o la celebració d'una batalla guanyada.
· Les penyores amoroses: era un costum estès entre els cavallers en el qual, un cavaller enamorat demanava a la seva dama que li donés alguna cosa seva i si ella accedia, ell es passejava pertot arreu amb la peça de roba o l'objecte personal que hagués rebut com a present d'amor. Això també podia causar conflictes entre cavallers que “lluitessin” per la mateixa dam, ja que no admetien que l’altre l’hi “robés”.
· La vinculació de l'ideal cavalleresc amb l'ideal religiós: la cavalleria està connectada d'alguna manera amb les creences religioses de l'Edat Mitjana, per exemple, a Europa, els cavallers havien de ser com uns representants del perfecte cristià, ja que eren un exemple pel poble, també s’ha de tindre en comte que la seva principal batalla era fer fora als infidels dels territoris que ells consideraven cristians.

La guerra era l’activitat fonamental de tot cavaller, que lluitava, organitzat en un exercit que acabava dissolt una cop fet la lluita.
Tirant s’uneix constantment en aventures militars: després de ser nombrat cavaller, deslliura l’illa de Rodes i tot seguit va a l’Imperi Grec, assetjat pels turcs. És vençedor en diverses batalles fins que la mala sort el fa naufragar en les costes de Barbaria, on es retingut. Després de numeroses heroïcitats tirant retorna al Impre Grec on aconsegueix explusar als Turcs. Tirant, al cap d’un temps mor per culpa de una malaltia.
Ens podem fer una imatge aproximada de com eren les batalles en aquella època graciesa diferents aspectes que ens ofereix el llibre:
· les lletres de batalla: Els cavallers es repten a lluitar amb un procediment ritual de característiques literàries: s'escriuen lletres de batalla
· les armes: En un moment de la gran batalla contra els turcs, el narrador de la novel·la descriu com anava armat el cavaller Tirant lo Blanc
· l'objectiu de la guerra: el botí : Un dels objectius de la guerra era l’enriquiment.
· els combats cos a cos: Els combats cos a cos són freqüents només al començament de la novel·la, durant la participació de Tirant a les festes del rei d'Anglaterra. Després, el cavaller actuarà sempre com un estratega militar.
· les estratègies militars: Després d’haver demostrat la seva habilitat com a cavaller a Anglaterra, Tirant actuarà a partir d’ara com a gran estratega militar i guanyarà batalles gràcies a l'astúcia.
· les ferides: Un dels aspectes humans de Tirant es que acaba ferit en les batalles participades i necesita un temps per recuperar-se. També s’ha de tindre en compte que al final de la novel·la ell mor per causa de una malaltia.
· la crueltat: Parlar de la guerra, descriure batalles, comporta tractar temes cruels i és molt fàcil que en l'estil s'hi pugui detectar com una mena de delectació en la narració de la crueltat.